Literatura Catalana
Antígona (Espriu)
9 exercicis
Practica aquest tema sencer - 2026 · Juny · Exercici 1 · Opció ATrieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.Obre
- 2026 · Juny · Exercici 1 · Opció A · T. especialTrieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.Obre
- 2026 · Setembre · Exercici 2A partir d’aquest fragment d’un estudi de Carles Miralles sobre Antígona, de Salvador Espriu (1993) (text 1), i d’aquest fragment…Obre
- 2025 · Juny · Exercici 1 · Opció ATrieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.Obre
- 2025 · Juny · Exercici 3 · Opció B · T. especialComenteu aquest fragment d’Antígona, de Salvador Espriu.Obre
- 2025 · Setembre · Exercici 2A partir del poema xlvi de La pell de brau (1960) (text 1) i d’aquest fragment d’Antígona (1969) (text 2), ambdues obres de Salvador…Obre
- 2024 · Juny · Exercici 1Digueu de quines tragèdies gregues clàssiques parteix Antígona, de Salvador Espriu, i expliqueu com adapta l’autor el mite per reflexionar…Obre
- 2024 · Juny · Exercici 3 · T. especialExpliqueu les diferències principals entre les dues versions d’Antígona, de Salvador Espriu.Obre
- 2023 · Setembre · Exercici 3Expliqueu l’estructura d’Antígona, de Salvador Espriu.Obre
Bruixa de dol (Marçal)
8 exercicis
Practica aquest tema sencer - 2026 · Juny · Exercici 1 · Opció BExpliqueu el símbol de la bruixa i el de la lluna a Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal, i la imatge de la feminitat que projecten.Obre
- 2026 · Juny · Exercici 3 · Opció A · T. especialComenteu el poema «Avui, vint-i-u de desembre», de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.Obre
- 2026 · Setembre · Exercici 3 · Opció AComenteu el poema xiii de la secció «Bruixa de dol», del llibre Bruixa de dol, de Maria- Mercè Marçal.Obre
- 2025 · Juny · Exercici 1 · Opció BExpliqueu els temes i els símbols principals de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.Obre
- 2025 · Juny · Exercici 2 · T. especialA partir d’aquest fragment d’un estudi de Caterina Riba sobre l’obra de Maria-Mercè Marçal (2012) (text 1) i d’aquest poema de Bruixa de…Obre
- 2025 · Setembre · Exercici 3 · Opció AComenteu el poema «Vuit de març», de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.Obre
- 2024 · Juny · Exercici 2 · T. especialExpliqueu els temes i les característiques principals de la segona part de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.Obre
- 2023 · Juny · Exercici 2Expliqueu com s’integren les tradicions cultes i populars en les diverses seccions de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.Obre
L’alegria que passa (Rusiñol)
9 exercicis
Practica aquest tema sencer - 2026 · Juny · Exercici 2A partir d’aquest fragment del discurs llegit a Sitges en la Tercera Festa Modernista (1894) (text 1) i d’aquest altre de L’alegria que…Obre
- 2026 · Juny · Exercici 3 · Opció B · T. especialComenteu aquest fragment de L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol.Obre
- 2025 · Juny · Exercici 1 · Opció B · T. especialDigueu quins són els personatges de L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol, que es poden identificar amb la poesia.Obre
- 2025 · Juny · Exercici 2A partir d’aquests fragments d’El poble gris (1902) (text 1) i de L’alegria que passa (1898) (text 2), ambdues obres de Santiago Rusiñol,…Obre
- 2024 · Juny · Exercici 1 · T. especialA l’escena ix de L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol, Zaira canta una cançó que sintetitza la vida de l’artista.Obre
- 2024 · Juny · Exercici 4El tema principal de L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol, és el conflicte entre la Prosa i la Poesia.Obre
- 2024 · Setembre · Exercici 2Expliqueu quina és la imatge de l’artista a L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol.Obre
- 2023 · Juny · Exercici 3Expliqueu com es manifesta el conflicte entre l’artista i la societat a L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol.Obre
- 2023 · Setembre · Exercici 1Identifiqueu i exemplifiqueu els elements de L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol, que provenen del costumisme, i aquells que es…Obre
El Cafè de la Granota (Moncada)
6 exercicis
Practica aquest tema sencer - 2026 · Juny · Exercici 1 · Opció B · T. especialExpliqueu com és la veu narrativa dels contes d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada.Obre
- 2026 · Juny · Exercici 3 · Opció AComenteu aquest fragment de «Senyora mort, carta de Miquel Garrigues», d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada.Obre
- 2026 · Setembre · Exercici 1 · Opció BExpliqueu les característiques principals de la llengua literària d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada.Obre
- 2025 · Juny · Exercici 3 · Opció AComenteu aquest fragment d’«Un barril de sabó moll», d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada.Obre
- 2025 · Juny · Exercici 3 · Opció A · T. especialComenteu el fragment següent del conte «Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana», d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada.Obre
- 2025 · Setembre · Exercici 1 · Opció BDescriviu els elements comuns que lliguen els contes d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada.Obre
El poema de la rosa als llavis (Salvat-Papasseit)
5 exercicis
Practica aquest tema sencer - 2026 · Juny · Exercici 2 · T. especialA partir dels poemes «Mester d’amor», de La gesta dels estels (1922) (text 1), i «Visca l’amor», d’El poema de la rosa als llavis (1923)…Obre
- 2026 · Juny · Exercici 3 · Opció BComenteu el poema «Rails i més rails», del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit.Obre
- 2026 · Setembre · Exercici 1 · Opció ATrieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.Obre
- 2025 · Juny · Exercici 3 · Opció BComenteu el poema «Sota el meu llavi el seu», del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit.Obre
- 2025 · Setembre · Exercici 1 · Opció ATrieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.Obre
Laura a la ciutat dels sants (Llor)
6 exercicis
Practica aquest tema sencer - 2026 · Setembre · Exercici 3 · Opció BComenteu el fragment següent de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor.Obre
- 2025 · Juny · Exercici 1 · Opció A · T. especialTrieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.Obre
- 2025 · Setembre · Exercici 3 · Opció BComenteu aquest fragment de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor.Obre
- 2024 · Juny · Exercici 4 · T. especialComenteu l’estructura i la veu narrativa de la noveŀla Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor.Obre
- 2024 · Setembre · Exercici 4Descriviu la protagonista de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, i expliqueu el conflicte central de la noveŀla.Obre
- 2023 · Juny · Exercici 1Expliqueu les característiques de Laura, Teresa i Beatriu a Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, i els models femenins que representen en la noveŀla.Obre
Feliçment, jo soc una dona (Capmany)
4 exercicis
Practica aquest tema sencer - 2024 · Juny · Exercici 2Presenteu breument els personatges masculins següents de la noveŀla Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany:Obre
- 2024 · Setembre · Exercici 3La noveŀla Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, es presenta com una autobiografia del personatge principal.Obre
- 2023 · Juny · Exercici 4Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, és una noveŀla centrada en la transformació de Carola Milà.Obre
- 2023 · Setembre · Exercici 4Expliqueu sota quines identitats s’amaga Carola Milà a Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, i per què ho fa, i relacioneu…Obre
Visions & Cants (Maragall)
3 exercicis
Practica aquest tema sencer - 2024 · Juny · Exercici 3Expliqueu quins són els aspectes literaris i ideològics més rellevants de la secció «Visions», de Visions & Cants, de Joan Maragall.Obre
- 2024 · Setembre · Exercici 1Expliqueu la secció «Intermezzo», de Visions & Cants, de Joan Maragall:Obre
- 2023 · Setembre · Exercici 2Expliqueu què tenen en comú els personatges dels poemes de la secció «Visions» de Visions & Cants, de Joan Maragall, i per què l’autor…Obre
50 exercicis dels exàmens oficials, classificats per tema de manera automàtica i revisats a mà. Si en trobes algun mal posat, digues-nos-ho. "Obre" porta a l'exercici amb la seva solució.
2026
2025
2024
2023
PDF oficials de la Generalitat de Catalunya. Les solucions són els criteris de correcció oficials.
Estructura de l'examen
L’examen consta de tres exercicis obligatoris que se centren en les sis lectures del programa del curs.
Exercici 1 [2 punts]:
Consta d’una pregunta de caràcter teòric, a triar entre dues opcions, A o B, cadascuna referida a una lectura diferent. La pregunta val 2 punts.
En aquesta pregunta cal demostrar el coneixement dels aspectes fonamentals de cada lectura, com, per exemple, el context històric i literari de l’obra, l’estructura narrativa o dramàtica, els personatges i les seves relacions o els aspectes formals. Aquesta pregunta, que serveix per valorar la capacitat de generalització i la de descriure amb precisió aspectes més acotats, pot demanar:
una exposició raonada de característiques literàries generals (temes, estructura, personatges, interpretació, situació estètica o històrica).
la identificació, la descripció o la relació de motius, símbols, formes, procediments, tècniques, arguments, etc.
Llegeix-ho tot
L’enunciat indica clarament el sentit de la pregunta i pot incloure orientacions.
Exercici 2 [3 punts]:
En aquest exercici cal saber posar en pràctica els coneixements dels aspectes fonamentals de cadascuna de les sis lectures de la matèria per analitzar i comprendre altres textos. És a dir, els coneixements del context històric i literari de les obres, l’estructura narrativa o dramàtica, els personatges i les seves relacions o els aspectes formals, cal saber identificar-los o posar-los en joc en un text «nou», que no formarà part de cap de les sis lectures de la matèria. Aquest text, però, que serà breu, sempre estarà acarat —i, per tant, caldrà comparar— amb un fragment o part d’una de les sis lectures conegudes.
Aquest exercici, de transició entre l’exercici 1 - de caire teòric - i l’exercici 3 - el comentari de text - constarà de dues preguntes:
Es demanaran aspectes concrets - formals, lingüístics, temàtics, històrics, etc. - comuns a tots dos textos o, al contrari, diferents entre un text i l’altre. La resposta ha de ser precisa i breu. [1 punt].
Es demanarà comparar tots dos textos o posar-los en relació seguint les indicacions clares i precises de l’enunciat, que pot contenir també una petita explicació sobre el text «nou». La resposta s’ha de centrar en el que es demana - o és un comentari de text - i, si bé caldrà descriure, explicar o argumentar, es valorarà la capacitat de síntesi. [2 punts].
El text que caldrà analitzar i comparar amb un fragment o part d’una de les lectures conegudes podrà ser:
Una altra obra o fragment d’una altra obra d’un dels sis autors estudiats (diferent de la lectura obligatòria). En aquest cas, els dos textos de la pregunta seran del mateix autor, però només un dels textos formarà part de la lectura de la matèria.
Una obra o fragment d’una obra d’un autor que no sigui cap dels sis autors estudiats, però que pertanyi a algun dels períodes o dels moviments estètics estudiats. En aquest cas, els dos textos de la pregunta seran cadascun d’un autor diferent, i només un dels textos formarà part de les lectures de la matèria.
Un text sobre qualsevol aspecte d’una de les sis lectures - en concret, sobre la lectura a la qual pertanyi l’altre text amb el qual s’haurà de comparar -. Pot ser una crítica literària, un article d’opinió, un text acadèmic, una nota de premsa, etc., tant del mateix període de l’altre text com posterior o actual. En aquest cas, els dos textos de la pregunta seran cadascun d’un autor diferent, i només un dels textos formarà part de les lectures de la matèria. Més avall teniu l’enllaç a un examen model i l’enllaç als criteris de correcció de l’examen model. L’examen model pot ajudar a entendre millor la pregunta 2; els criteris de correcció orienten sobre com ha de ser la resposta a aquesta pregunta.
La pregunta 2 no té opcionalitat, és a dir, no inclou opcions A o B; això és així perquè el Reial Decret 534/2024, que regula les característiques bàsiques de la prova d’accés, estableix que cal reduir l’opcionalitat de la prova.
Exercici 3 [5 punts]:
Aquest exercici consisteix en la redacció d’un comentari de text, a triar entre dues opcions (A o B).
El text que caldrà comentar pot ser un text complet (poema o narració breu) o bé un fragment extret d’una de les sis lectures del curs. Si una opció proposa el comentari d’un text poètic, l’altra proposa el d’un text dramàtic o narratiu. El comentari és obert i de redacció lliure, però l’enunciat indica aquells punts que cal tenir en compte necessàriament. Per exemple: el significat del text; el valor dels símbols i l'anàlisi de la mètrica; la situació del text dins l’obra; l'anàlisi del tema que s’hi tracta; els procediments narratius o dramàtics que l’autor hi fa servir, etc.
Els 5 punts amb els quals es valora aquest exercici es distribueixen de la manera següent:
3 punts per avaluar els continguts a partir de les indicacions de l’enunciat i la capacitat d’anàlisi del text.
2 punts per valorar aspectes metodològics del comentari, la capacitat d’argumentació, l’ordre de les idees, la coherència del discurs i, en general, la qualitat de la redacció.
Cal tenir en compte que si la resposta no segueix l’estructura de comentari de text no es podrà considerar aprovada i, per tant, en cap cas podrà arribar a sumar 2,5 punts.
Documents oficials
- Lectures prescriptives de Literatura catalanaPDF · Per a la PAU 2027Nou 2027
- Exemple d’examenPDF
- Criteri de correcció de l’exemple d’examenPDF