Història de l'Art

En el conjunt de l’examen es garanteix un equilibri d’èpoques i llenguatges.

S’avaluen les vuit competències específiques de la matèria, distribuïdes de manera diferent en funció dels exercicis concrets de cada prova.

Exercici 1. Aproximació a la història de l’art (2 punts)

Es proposen dues preguntes obligatòries, de resposta tancada o semiconstruïda. Cadascuna val 1 punt.

En aquestes preguntes s’avalua: el coneixement i l’ús bàsic del vocabulari i la terminologia específics, així com de les tècniques i els llenguatges artístics; la identificació de moviments o estils mitjançant la seva definició o localització en una línia del temps (o similar), i el reconeixement de tècniques i metodologies d’anàlisi del fet historicoartístic.

Exemples d’exercicis:

Identificar termes en un gràfic o una obra.

Situar en una línia del temps artistes, obres, moviments, tècniques o llenguatges.

Reconèixer la definició d’un terme artístic o localitzar-lo en una obra.

Conèixer l’objecte d’estudi i les principals metodologies de la història de l’art.

Exercici 2. Art. Forma i funció (4 punts)

Comentari d’una obra, però guiat amb preguntes.

En aquest exercici es plantegen dues opcions (A i B) i cal escollir-ne només una.

Aquest comentari serà guiat mitjançant preguntes (entre tres i cinc), amb l’objectiu que l’alumnat faci una anàlisi pautada i contextual d’una obra inclosa a la llista de referència.

Les dues obres proposades, de les quals cal escollir-ne una, són de llenguatges artístics i èpoques ben diferenciades.

Les preguntes formulades són de caràcter contextual, a fi que permetin explicar l’estil o el moviment que representa l’obra i en el qual s’inscriu.

Algunes de les preguntes poden reproduir altres obres de suport per facilitar o enfortir l’argumentació (consulta la llista d’obres de referència a l’apartat d’informació addicional).

Exemples d’exercicis:

Datar i situar una obra en el seu context històric i cultural.

Analitzar les característiques formals d’una obra que en determinen l’adscripció estilística.

Explicar quins eren la funció i el significat d’una obra.

Els enunciats poden variar lleugerament i adaptar-se al llenguatge o vehicle artístic específic.

El nombre de preguntes pot variar en funció dels casos (entre tres i cinc).

Exercici 3. Dimensió individual i social de l’art (2 punts)

Un únic exercici obligatori.

Es plantegen preguntes (dues o tres) a partir de les imatges reproduïdes i identificades.

Una de les imatges sempre s’extreu o prové de la llista de referència (la pots consultar a l’apartat d’informació addicional).

Aquest exercici incideix en qüestions d’identitat individual o col·lectiva, d’història social de l’art, de sociologia de l’art, de perspectiva de gèneres i feminismes...

Exemples d’exercicis:

Comparar autoretrats d’artistes d’èpoques i sexes diferents.

Analitzar codis de representació de la figura femenina i masculina d’èpoques diferents.

Distingir sistemes artístics de creació, comercialització i recepció diversos.

Identificar tòpics d’alteritat i relacions de domini en les arts.

Avaluar la continuïtat o no de mètodes de propaganda política a través de les arts.

Determinar la creació de sentiments de pertinença per mitjà de les arts.

Reconèixer la pervivència de solucions espacials o de temes figuratius en el temps a causa de la seva dimensió social.

Exercici 4. Art. Espai, natura i ciutat (2 punts)

En aquest exercici es plantegen dues opcions (A i B) i cal escollir-ne una.

Aquest exercici tracta un estudi de cas (a imitació de les situacions i els contextos d’aprenentatge treballats a l’aula).

Les obres d’aquest exercici no estan circumscrites a la llista d’obres de referència.

Com a mínim un dels casos plantejats se centra en l’art i el territori dels museus, poblacions o ciutats de Catalunya.

Es garanteix que el format i el període dels dos casos plantejats siguin diferents.

L’estudi de cas es pot formular per mitjà d’un enunciat explicatiu acompanyat d’imatges o d’un article de premsa recent. Però no necessàriament n’hi ha d’haver un de cada tipologia.

Exemples d’exercicis:

Avaluar l’impacte que té el turisme en la conservació de determinats conjunts patrimonials.

Justificar la idoneïtat o no de construir institucions o entitats culturals en barris, poblacions o ciutats amb finalitats més enllà de les estètiques.

Proposar l’organització d’una visita comentada o itinerari cultural a una ciutat o museu de Catalunya per a un grup de segon de Batxillerat a través de les obres o dades aportades en l’exercici.

Reflexionar sobre la interacció entre art urbà i espai.